Lo freg arriba lentament
sus la valada del Lauquet. Lo vent ven de mai en mai fòrt e lo cèl
ven tot gris. Arribam cap a la sason que m'agrada lo mai, la sason de
las Palombas. Aquèste an dison qu'aqueles aucèls van passar fòrça
mai lèu. Alara un còp al Pas de Madama, o sul ròc de Bailetou nos
caldrà pas badar perqué si que non aurèm pas res mai fins a
l'annada que ven ! L'ambient de la caça a la Palomba es
particular, los òmes pòrton las sacas amb lo dejunar, nosautras,
filhas, marcham dabans sens romegar, sabèm qu'a dètz oras petanta
nos caldrà ésser totes en bas per manjar e nos rescalfar. Lo Robert
Rocalve canta la cançon dels caissaires, e Alan qu'apelam « lo
grand » siula l'aire fins en naut del camin. Avèm totes una
pensada per Peyou que nos quitèt tròp lèu e plan sovent s'arrestam
sus la seuna stèla dins lo bòsc. Quora arribarèm al crosament de
las Escaselhas, nos caldrà causir qu'una còla anirà al Pas de
Madama e qu'una còla anirà a la cabana. Plan segur, lo president de
la còla decidis en fonccion de çò qu'aviam fait la setmana
passada.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire