Dèu
faire dètz ans al mens, a quicòm pròche, qu'aviam pas fait aquò.
Dempuèi que mon papeta es partit, es quicòm que fasiam pas mai.
Quora èrem pichon, amb mos cosins, mon fraire e ma sòrre nos botiam
al pè del fuòc, e esperàvem amb impaciéncia lo lait ferrar. Ma
mameta dins la cosina fasià bolhir lo lait, nosautres preniam las
mordassas e las botiam dins lo fuòc pendent aqueste temps. Quora las
mordassas son rogas e que lo lait es prèst podèm començar la
manòbra. Entre las mordassas, tres bocins de sucre que sarram fòrt
al dessus del bòl de lait. Remenam lo lait amb las mordassas e aquí
lo lait es prèst. Es quicòm que devèm
beure caud. Alara aquesta
dimenjada se sèm ditz perqué pas? Nos sèm vertadièrament
regalats! Fasèm fòrça repais en familha, cada dimenjada, mas de
lait ferrar ne fasiam pas pus. Alara,
nos tornar trapar al pè
del fuòc, tornar faire aquel lait, faguèt montar fòrças emocions
per tot lo monde.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire